Atles de l’estructura urbana comercial metropolitana

El propòsit d’aquest atles és mostrar amb la major objectivitat possible les estructures urbanes que sustenten l’activitat comercial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Cal subratllar que tant la visió metropolitana com la local són necessàries, ja que l’àmbit municipal ha de conèixer quins nivells i qualitat aporta el seu comerç i quines polítiques caldrà proposar per millorar-lo. Però alhora, és ben clar, que el mapa comercial és d’àmbit metropolità, tant per les influències recíproques que reben dels diferents municipis propers com per la influència metropolitana dels llocs comercials centrals, ja sigui en àmbits de carrer o en mercats i centres comercials.

Font de dades

Base de dades

L’anàlisi parteix de la base de dades d’àmbit nacional elaborada i distribuïda per l’empresa Camerdata S.A. La informació procedeix de diferents fonts: el Registre Mercantil, el Ministeri d’ Hisenda i els cens de les Cambres de Comerç. Dins l’àmbit dels 36 municipis de l’AMB, a desembre de 2014, consten a la base de dades 265.250 empreses diferents amb un total de 314.277 establiments.

Cadascuna de les activitats s’ha situat de forma precisa, a nivell de portal, utilitzant procediments automàtics de geocodificació que prenen de base el carrerer elaborat per l’AMB.

Metodologia

estructura 01

En el plànol principal es mostra, a escala 10.000; les activitats comercials que s’han considerat indicadores de centralitat comercial -representant-les segons la densitat de comerç del seu entorn– i les àrees de concentració comercial que conformen.

La informació es presenta sobre una base cartogràfica molt simple, mostrant només els eixos del carrerer elaborat per l’AMB i ressaltant aquelles vies que durant el procés de treball de camp s’han considerat rellevants en l’estructura comercial.

L’objectiu de simplificar la base cartogràfica i representar aquest plànol amb una simbologia que pot semblar abstracte, és poder identificar a primer cop d’ull aquelles zones amb alta intensitat comercial.

La base cartogràfica s’acompanya amb la situació dels mercats, centres comercials, agrupacions de grans magatzems i estacions de tren.

Mostra més Mostra menys
Fixa estructura 2

En aquest plànol es mostra a escala 1:100.000 l’encaix del plànol principal en relació amb els seus municipis i/o districtes contigus. D’aquesta manera es pot observar si el comerç del municipi s’estructura de forma aïllada, o bé, apareixen relacions amb els municipis veïns.

Estructura 3

Per últim, en aquest plànol, a escala 1:27.000, es mostren els indicadors comercials que s’han seleccionat per a l’anàlisi de concentracions comercials indicant-ne el tipus (serveis financers, comerç alimentari i no alimentari).

El plànol s’acompanya amb una taula que mostra la quantitat –i percentatge- d’activitats de cada tipologia dins el conjunt del municipi i el nombre d’activitats comercials per cada 1000 habitants.

Descàrrega de l'Atles

  • Concepció de l'Atles

    Concepció de l'Atles

    En aquest primer capítol s'explica d'on s'extreuen i com s'analitzen les dades que s'han fet servir per elaborar l'Atles de Centralitats Comercials.

    Per últim, també s'explica com s'estructuren les fitxes gràfiques que resulten d'aquest estudi.

  • El context europeu i local

    El context europeu i local

    A continuació es posa en context el comerç a escala europea i metropolitana.

    També es fa una anàlisi per municipis i per districtes dels serveis comercials de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

    Finalment s'exposa les diferents tipologies de centres comercials del territori.

  • L'Atles

    L'Atles

    Aquest capítol mostra un total de 56 fitxes -14 de Barcelona i 42 de la resta de municipis metropolitans- on es pretén ensenyar com s'organitza en detall el comerç de cada municipi i/ o districte.

    Les fitxes estan ordenades en funció del nombre d'habitants de cada municipi.

  • Badalona
  • Badia
  • Barberà
  • Barcelona
  • Begues
  • Castellbisbal
  • Castelldefels
  • Cerdanyola
  • Cervelló
  • Corbera
  • Cornellà del Llobregat
  • Esplugues
  • Gavà
  • Hospitalet del Llobregat
  • Molins de Rei
  • Montcada
  • Montgat
  • Pallejà
  • La Palma de Cervelló
  • El Papiol
  • El Prat del Llobregat
  • Sant Adrià del Besós
  • Sant Andreu de la Barca
  • Sant Boi
  • Sant Climent del Llobregat
  • Sant Cugat
  • Sant Feliu del Llobregat
  • Sant Joan Despí
  • Sant Just Desvern
  • Sant Vicenç dels Horts
  • Santa Coloma de Cervelló
  • Santa Coloma de Gramanet
  • Ripollet
  • Tiana
  • Torrelles del Llobregat
  • Viladecans

Contacte

Direcció de Serveis d’Urbanisme

Servei d’Informació d’Estudis Territorials (SIET)

C/62, num. 16-18, Zona Franca, 08040 Barcelona