Atles de l’estructura urbana comercial metropolitana
Font de dades
L’anàlisi parteix de la base de dades d’àmbit nacional elaborada i distribuïda per l’empresa Camerdata S.A. La informació procedeix de diferents fonts: el Registre Mercantil, el Ministeri d’ Hisenda i els cens de les Cambres de Comerç. Dins l’àmbit dels 36 municipis de l’AMB, a desembre de 2014, consten a la base de dades 265.250 empreses diferents amb un total de 314.277 establiments.
Cadascuna de les activitats s’ha situat de forma precisa, a nivell de portal, utilitzant procediments automàtics de geocodificació que prenen de base el carrerer elaborat per l’AMB.
Metodologia
La distribució d'activitats econòmiques en el territori
A la totalitat de l’Àrea Metropolitana hi ha registrats 314.277 establiments a la base de dades. Utilitzant procediments automàtics de geocodificació i prenent de base el carrerer elaborat per l’AMB, es situa cadascun dels establiments de forma precisa a nivell de portal. Sobre un mateix portal pot existir més d’una activitat. Per aquest motiu es simbolitzen els punts amb una mida variable en funció del nombre d’activitats existents.
La concepció dels indicadors comercials
L’institut nacional d’estadística estableix una classificació jerarquitzada de les activitats econòmiques (CNAE) que permet elaborar anàlisis econòmiques segons categories d’activitat. Partint d’aquesta classificació, l’Agencia Tributaria elabora una classificació similar (codi IAE). La base de dades de Camerdata conté, per a cada empresa, informació de l’activitat principal que desenvolupa (codi IAE). Aquesta informació s’ha utilitzat per a la selecció d’aquelles categories d’activitats vinculades amb el comerç, que tenen cabuda de forma genèrica en nuclis urbans i que presenten patrons de concentració en l’espai.
Així doncs, del total de 314.277 establiments georeferenciats, en aquest atles s’analitza el grau de concentració d’un conjunt de 55.516 activitats classificades com a establiments de comerç al detall de distribució de productes alimentaris i no alimentaris, oficines bancàries i d’assegurances. Anomenem a aquestes activitats, indicadors de centralitat comercial.
Les àrees de concentració comercial
Partint de les activitats seleccionades (indicadors de centralitat comercial), s’analitza el grau de concentració comercial mitjançant mètodes automàtics, comptabilitzant el nombre d’activitats inscrites dins un radi de 50 metres al voltant de cadascuna de les activitats. El resultat d’aquesta anàlisi es representa en dos intervals de concentració comercial:
- Àrees de concentració comercial, amb un grau de concentració de menys de 10 activitats però superior al llindar de 5 activitats dins un radi de 50 metres
- Àrees de concentració comercial intensa, amb un grau de concentració de 10 o més activitats dins un radi de 50 metres.
Aquests llindars permeten destacar els àmbits de concentració d’activitats amb una metodologia homogènia per tot el territori. D’aquesta manera es configura un atles que permet contrastar les estructures comercials entre municipis amb nombres d’habitants molt diferents.
Es representa cadascuna de les activitats seleccionades, amb una intensitat diferent en funció del grau de concentració comercial resultant. La resta d’activitats indicadores de centralitat comercial que no arriben al llindar de concentració comercial, es representen únicament amb un punt i no es mostra cap àrea de concentració al seu voltant.
Eixos amb potencial comercial
Partint de la superfície qualificada com a viari o zona verda, es representen els eixos i espais públics inscrits a les àrees de concentració comercial. Es caracteritzen en dues intensitats en funció de la densitat de comerç.
Per tal d’ajustar la metodologia d’anàlisi i alhora contrastar els resultats amb la realitat, l’equip redactor realitza una visita a peu de carrer per a cadascun dels municipis. Aquest treball de camp ha permès verificar que els resultats obtinguts mostren efectivament els entorns urbans amb una concentració comercial elevada. Ara bé, les visites a peu de carrer permeten analitzar més enllà dels patrons que emergeixen dels resultats de l’anàlisi automàtic. Apareixen altres àmbits que si bé no presenten una concentració comercial tan elevada, es considera que sí que juguen un paper rellevant en els patrons de distribució comercial dins el municipi. Ens referim a àmbits amb una tipologia de l’edificació amb densitats més baixes i que degut a la relativa dispersió comercial no han emergit amb la metodologia descrita, o àmbits amb un potencial comercial rellevant i amb perspectives reals de densificació comercial.
El resultat d’aquesta selecció d’eixos conforma la xarxa de potencial comercial de l’AMB. En un anàlisi a una escala supramunicipal es pot observar com aquests eixos es relacionen entre si, en alguns casos més enllà del límit de terme municipal, establint relacions amb municipis veïns.
En el plànol principal es mostra, a escala 10.000; les activitats comercials que s’han considerat indicadores de centralitat comercial -representant-les segons la densitat de comerç del seu entorn– i les àrees de concentració comercial que conformen.
La informació es presenta sobre una base cartogràfica molt simple, mostrant només els eixos del carrerer elaborat per l’AMB i ressaltant aquelles vies que durant el procés de treball de camp s’han considerat rellevants en l’estructura comercial.
L’objectiu de simplificar la base cartogràfica i representar aquest plànol amb una simbologia que pot semblar abstracte, és poder identificar a primer cop d’ull aquelles zones amb alta intensitat comercial.
La base cartogràfica s’acompanya amb la situació dels mercats, centres comercials, agrupacions de grans magatzems i estacions de tren.
En aquest plànol es mostra a escala 1:100.000 l’encaix del plànol principal en relació amb els seus municipis i/o districtes contigus. D’aquesta manera es pot observar si el comerç del municipi s’estructura de forma aïllada, o bé, apareixen relacions amb els municipis veïns.
Per últim, en aquest plànol, a escala 1:27.000, es mostren els indicadors comercials que s’han seleccionat per a l’anàlisi de concentracions comercials indicant-ne el tipus (serveis financers, comerç alimentari i no alimentari).
El plànol s’acompanya amb una taula que mostra la quantitat –i percentatge- d’activitats de cada tipologia dins el conjunt del municipi i el nombre d’activitats comercials per cada 1000 habitants.
Descàrrega de l'Atles
-
Concepció de l'Atles
En aquest primer capítol s'explica d'on s'extreuen i com s'analitzen les dades que s'han fet servir per elaborar l'Atles de Centralitats Comercials.
Per últim, també s'explica com s'estructuren les fitxes gràfiques que resulten d'aquest estudi.
-
El context europeu i local
A continuació es posa en context el comerç a escala europea i metropolitana.
També es fa una anàlisi per municipis i per districtes dels serveis comercials de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Finalment s'exposa les diferents tipologies de centres comercials del territori.
-
L'Atles
Aquest capítol mostra un total de 56 fitxes -14 de Barcelona i 42 de la resta de municipis metropolitans- on es pretén ensenyar com s'organitza en detall el comerç de cada municipi i/ o districte.
Les fitxes estan ordenades en funció del nombre d'habitants de cada municipi.